Eudald Camps, Diari de Girona – nov. 2012

“… Manu vb Tintoré segueix fidel al seu procés de filtratge de la realitat amb l’objectiu darrer de descobrir les coordenades que, des d’un punt de vista antropològic, aquesta resulta viable. Per això tota la seva proposta escultòrica i pictòrica bascula entre una determinada idea de paisatge i les empremtes que el trànsit humá hi imprimeix: tot plegat acaba conformant una insòlita topografia poètica que recorda, salvant les distàncies, als itineraris dibuixats pel Perejaume més subtil i excursionista.

Amb tot, i deixant de banda l’afinamnet conceptual de Tintoré, hom no pot deixar de notar el gust d’aquest autor per retre homatge a uns materials que ell explora des de la sobrietat monocroma: el marbre serigrafiat o els collages pictòrics definits per àmplies zones de penombra ens parlen d’una sensibilitat de regust orientalitzant que ell mateix s’encarrega de subratllar citant a Junichiro Tanizaki (“la sensació d’una extranya calma que ens transmet aquesta foscor”); també era l’escriptor nipó qui va dir que preferia les coses que posseïen una ombra profunda a les que tenien una brillantor superficial: és en aquest punt que l’opció estètica del blanc i el negre revela, també, la seva dimensió ètica. I és també per això que, en darrera instància, Tintoré va poder encapçalar la presentació de la seva mostra amb un títol ben significatiu: “Petit manifest per un art més compromès”.

~ par manuvbtintore sur 05/12/2012.

Laisser un commentaire

Entrez vos coordonnées ci-dessous ou cliquez sur une icône pour vous connecter:

Logo WordPress.com

Vous commentez à l'aide de votre compte WordPress.com. Déconnexion /  Changer )

Photo Google+

Vous commentez à l'aide de votre compte Google+. Déconnexion /  Changer )

Image Twitter

Vous commentez à l'aide de votre compte Twitter. Déconnexion /  Changer )

Photo Facebook

Vous commentez à l'aide de votre compte Facebook. Déconnexion /  Changer )

Connexion à %s

 
%d blogueurs aiment cette page :