Àncores a la terra (pigment negre – 2010-15)

Quin dilema vivia jo el setembre de 2010, fa dos anys, no volia pintar paisatges, de debò, però pintava paisatges. No volia representar cap lloc, el que volia era construir els meus paisatges. Calia situarme en una mena de “no man’s land”, en terra de ningú, naufragar, derivar, perdre’s, es a dir, descomposar el paisatge des de els seus conceptes compositius bàsics i tornar a començar.

Aquests paisatges són  més aviat la representació d’un espai, de l’idea d’un espai, és a dir, l’idea d’una terra, d’un horitzó, d’un cel, d’una disposició dels elements  però sobre tot, l’idea de l’home en el seu entorn, natural i humà. Un home al mig del camí, certament perdut però caminant, experimentant l’immensitat, la soledat, l’abandó i el buit.


Une Réponse to “Àncores a la terra (pigment negre – 2010-15)”

  1. En general…interesantísimo.
    Un abrazo desde Cala Molí.
    Siempre enhorabuena.

Laisser un commentaire

Entrez vos coordonnées ci-dessous ou cliquez sur une icône pour vous connecter:

Logo WordPress.com

Vous commentez à l'aide de votre compte WordPress.com. Déconnexion /  Changer )

Photo Google+

Vous commentez à l'aide de votre compte Google+. Déconnexion /  Changer )

Image Twitter

Vous commentez à l'aide de votre compte Twitter. Déconnexion /  Changer )

Photo Facebook

Vous commentez à l'aide de votre compte Facebook. Déconnexion /  Changer )

Connexion à %s

 
%d blogueurs aiment cette page :